Yann Tiersen - Summer 78
«Ara entra Ez-Zahra, gemegant i maleïnt la vida en general, sense dirigir-se a ningú en concret. El cambrer li dóna foc i ella, mirant el sostre, diu només:
-Arribaren i fracassaren...
Du, com sempre, un poal on guarda les seues coses. Ha tornat a maleir algú i se n'ha anat.
D'aquesta dona diuen que s'ocupen les monges, més duna vegada a l'any encara que ella s'estimaria més que lidonaren quatre-cents rials per a poder pagar-se un bany. Té les cames negres com el carbó i la seua cara reflecteix tota la seua desgràcia. Té la mania de posar-se a girar i girar en redó de tant en tant, com si ballara de la mateixa forma que un dervitx. Un bon dia, va aparèixer vestida amb aquella roba, més pròpia d'una joveneta que no d'una dona de la seua edat, i des d'aleshores que vaga entre nosaltres, mig nua.
Deu haver passat la nit lluny del seu barri o els deu haver oferit una funció del seu ball als xiquets, perquè li ho permeten tot. Fa de mare als xiquets del seu barri, com si els haguera parit de veritat; quan un xiquet no sap on refugiar-se, ella li ofereix el seu pit acollidor, com fa amb tots els qui oloren el drap narcotitzant.
Recorde que, un matí, ens va sorprenddre el seu aspecte: anava completament maquillada perquè els seus protegits havien decidit embellir el seu rostre envellit; però li havien dibuixat uns llavis tan prims i tan perfilats, al voltant de la seua boca sense dents, que semblava una cicatriu i li donava un aspecte encara més extrany. De fet, era la protegida dels seus protegits; pobre de qui intentara fer-li alguna cosa quan l'envoltaven els seus xiquets. Quan algun curiós se li aproximava, podia donar gràcies si només rebia colps de puny i puntades de peu, perquè els xiquets també solen utilitzar estris que punxen. En veure el grup, era aconsellable canviar de vorera o, si no hi havia altre remei, passar entre ells amb cura i en silenci, sense provocar-los ni tan sols amb la mirada.»
► Mohamed Xucri, Amor i malediccions (2000), ed. Bromera, 2002, pags. 142-144.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada